He de reconeixer que m'he enamorat. Mai m'havia enamorat per una ciutat de la forma que m'ha passat amb aquesta. Potser no eren els gratacels, i els carrers (que recordaven a moltes de les pel·lícules Americanes) el que fan que em senti com si hagues deixat una novia molt i molt lluny. Segurament era la gent que hi habitava. El bullici de Manhattan. La varietat cultural. El no sentir-te extranger en una ciutat que està a l'altre banda de l'Atlàntic. Això s'ha acabat! Cert. Però petita meva, ja pots estar ben segura, que ens tornarem a veure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada